miércoles, 19 de noviembre de 2008

NOCES D'OR

Ahir a dalt del Castellar

Ahir a dalt del Castellar
un munt de gavines volaven.
Dues decidiren baixar
mentre les altres grallaven.

-Què n’és de bell aquest mar!
-li diu l’una a l’altra-.
Jo m’hi voldria quedar
per sentir-me afortunada.

-Podries quedar-te amb mi
admirant aquesta calma
i quan es faci de nit
i amb el cap sota l’ala

restarem ben arraulits
l’un al costat de l’altre,
que n’estic embaladit
del teu plomall salvatge.

-Em pensava que ja mai
estar amb tu em demanaries
perquè aquest, el meu plomall
tan sols per a tu es desfaria.

Les gavines aproparen
els seus becs contra les ales
i acotxades escoltaren
els somriures de les barques.

I la fosca esdevingué
amb gelor de tramuntana,
les gavines sota el fred
milers d’estels que les vetllaven.

La gavina es despertà
tot just començant l’albada.
Al seu company arreu buscà
i es sentí decepcionada.

Tornaria a emprendre el vol
tota sola una altra vegada
quan veié allà molt lluny
un aucell amb una branca.

Era el company que tornava
amb un ramal en el bec
per començar la niada
en la llar que estava fent.

Avui a dalt del Castellar
un munt de gavines hi volen
cinquanta anys ja han passat
i elles felices recorden

com si fos el primer dia
el niu d’amor que bastiren
sota la joia divina
del paisatge que escolliren.

Per en Berto i l'Anita en el dia de les seves Noces d'Or 15.11.08

Gemma Gregori

viernes, 7 de noviembre de 2008

PREMIS

CONCURS LITERARI
Gemma Perez va queda finalista del concurs amb “Benvolguda amiga” l’acte de lliurament de premis va tenir lloc el 26 d’octubre 2008 a Berna, dins el marc de la celebració del 45 Aniversari de (Casa Nostra de Suïssa).
Dotat amb 500 francs suïssos.
El treball finalista es publicarà a la revista (Plançó).

lunes, 29 de septiembre de 2008

viernes, 19 de septiembre de 2008

martes, 9 de septiembre de 2008

SETAS

Amigos míos:

Ha empezado la temporada de setas, os adjunto una foto con el primer "cep" cogido este año; para demostrarlo he puesto detrás La Vanguardia, donde se puede comprobar la fecha.

Manel.

viernes, 25 de julio de 2008

CUADROS

Hola a todos os dije que pondría mis cuadros aquí están. Veréis pinturas al óleo y acuarelas y otras técnicas. Hay dos acuarelas y uno hecho con tinta china que los hice cuando iba al colegio por el año 1940.
En 1995 ya con los hijos mayores haciendo su vida, yo con más tiempo fui a clases, hice dibujo y empecé con mis cuadros y la cerámica rusa.
El año 2005 las nuevas tecnologías y mi inquietud de saber mas cosas me apunte. I tu por que no? en L’ateneu Gran. Centro para gente mayor. Donde aun voy una hora ala semana. Después en el Esplai de Mollet Fundació la Caixa en la cual soy socia, empezaron hacer cursos de informática, iniciación, edición, Internet, fotografía, hoja de cálculo, PowerPoint, Access, y video digital. Cada trimestre me apunto aun curso vienen profesores de la Universidad Politécnica de Cataluña.
De momento hasta aquí he llegado haciendo un blog y exponiendo mis inquietudes.
Hasta siempre. Paquita

miércoles, 23 de julio de 2008

lunes, 21 de julio de 2008

ORQUESTRA



ORQUESTRA
DE CAMBRA DE
L’EMPORDÀ

CONCERT A LLANÇÀ

PROGRAMA
Director convidat: Santi Escura

“CONCERT DE CINEMA”
Orquestracions de Santi Escura

I PART

SOMRIURES I LLÀGRIMES -RICHARD RODGERS

GILDA -DORIS FISHSER/ALLAN ROBERTS
Amado mio

LA VIDA ÉS BELLA -NICOLA PIOVANI

LA LLISTA DE SCHINDLER -JOHN WILLIAMS

DOS HOMES I UN DESTÍ -BURT BACHARACH
Raindrops Keep falling on my head

II PART

BOGART
Casablanca -MAX STEINER/HERMAN HUPFELD
Sabrina -FREDERICK HOLLANDER

SUITE JOHN BARRY
Memòries d’Àfrica -(I had a farm in Àfrica)
Chaplin (Tema principal /Smile)

CANTANT SOTA LA PLUJA -N.HERB BROWN

LA CIUTAT CREMADE -M. VALLS-GORINA

SUITE ENNIO MORRICONE
Once upon a time in Amèrica
La missió
Cinema Paradiso
ALLÒ QUE EL VENT S’ENDUGUÉ -MAX STEINER

martes, 15 de julio de 2008

Concurs


Piensa,por un dia

Piensa, por un día

Los celos parasitan esas copas de cerveza negra
que asesinan sus precarios principios en lenta agonía
y que, por razones que se quiebran,
saltan el borde del acantilado de la vida.
Excitación que se incrementa con las escenas más violentas
de esos telefilms basura, que se acumulan en su subconsciente,
en supuestos y dulces algodones de superioridad.
Infundadas razones y recelos que se retroalimentan
... hasta que la bomba estalla... mientras ella calla.
Podría ser ella la protagonista de las telenovelas del mediodía
o la autora de innumerables sueños endulzados por la fantasía.
También podría ser ella quien fumigara esos insectos que se arrastran
en el cerebro distorsionado de su media naranja.
Pero ella es tan sólo un simple escondrijo donde vaciar su sed masculina
y donde tirar los desperdicios del día a día.
Así, ella pasa las mañanas preparando guisos en silencio,
mientras va metiendo en la lavadora sus frustrados anhelos de juventud.
Así, ella pasa las tardes rodeada de sueños inaccesibles,
mojando sus galletas en el café, descafeinado como su monotonía.
Podría ser ella la protagonista de una bella historia
del programa de sucesos que emiten
cuando se acaba su telenovela preferida.

Al anochecer ella espera con miedo su llegada.

La historia se repite cada noche,
cuando el cansancio del trabajo y la embriaguez
se combinan en un cóctel que advierte, con garras afiladas,
una necesidad imperiosa de cierta dosis violenta y diaria.
Al día siguiente ella, como si nada hubiera pasado,
enciende otra vez esa caja tonta convertida hace tiempo en su aliada.
La protagonista prosigue con sus aventuras cotidianas
pero con una nueva hinchazón violácea que adorna su cara.
El programa de sucesos tan sólo emite
cuchilladas de arma blanca que aspiran a ser
demostraciones de un amor ilimitado.
Podría ser ella también –piensa, por un día-
la protagonista de estas historias que llevan una muerte anunciada.

Ya es casi la hora de su llegada. Él se despide de sus amigos hasta mañana.
Ella esfuma las sombras y los miedos con sus maletas cargadas.
Mientras él se marcha del bar con su aliento enmohecido
... ella está abriendo las puertas de la comisaría.
Gemma.

EL MOTIU

Buscava un motiu. Tan sols un motiu per no llançar-se vers la corrent d’aigua dolça ennegrida. Té el cap embotat. Prefereix lliurar-se a una eterna condemna que seguir deambulant més anys en aquest desert mundà d’asfalt. Clava els ulls al líquid fluvial. La corrent s’expandeix pel cabdal com una ànima en pena buscant el seu alliberament. Ara ella està a punt de trobar també la seva redempció però interiorment espera quelcom que la faci recapacitar.És negra nit i sembla que aquella lluna orbicular penjada del cel la miri amb tristesa.
De sobte sona una impertinent melodia del seu telèfon mòbil.”Digui?” diu ella. “Teresa? On coi t’has ficat? Has de venir corrent a l’editorial. Hi ha novetats sobre el cas Montoliu i hem de canviar la portada!”. La Teresa obeeix les ordres rebudes, baixa del relleix del pont i es dirigeix de nou a la feina fent una petita riota per sota el nas.
Gemma Gregori.

Poesia Alhzeimer

Alhzeimer

Raonar
perquè no s’inclini la memòria
cap a vessants desconeguts
en els que implorin la versió succedània
d’aquest nou estadi ennuvolat.
L’entumiment progressiu enllauna
aquest sol que els rajos poc a poc amaga
i suau arriba el silenci
sense adonar-se.

Ball que ja no es balla
somriure que ja no riu
ara ja no embolcalla
aquell malmès soliu.

Una dolça cançó cantaves
tot brodant la petita flor
del somnis de joventut.
Unes fites ja triades
sota un sentiment de complaença
o sota l’amargor oculta.
Era un llampec dins les tenebres,
un arma de doble tall.

Ara, assegut, no t’assabentes
del que passa al teu voltant.
Una mirada buida
sense aprofundir enlloc
mira cap al horitzó inexistent.
Gemma.

jueves, 10 de julio de 2008

TECNOLOGÍA

Estas tecnologías son nuevas para mí, espero poder disfrutar de ellas y vosotros que podáis gozar viendo mis inquietudes que son muchas.
Siempre me acuerdo de un amigo que me decía (Vale mas aprender de mayor que morir tonto) tenia razón yo soy mayor, abuela y este año me han hecho bisabuela.
Me gusta la informática, la fotografía, pintar al óleo y acuarela, mas adelante os enseñare mis cuadros así podréis decirme si os gustan o no. Habéis hecho alguna vez “cerámica rusa “se hacen unos centros fantásticos. No me he presentado mi nombre es Paquita