Poesia Alhzeimer

Alhzeimer

Raonar
perquè no s’inclini la memòria
cap a vessants desconeguts
en els que implorin la versió succedània
d’aquest nou estadi ennuvolat.
L’entumiment progressiu enllauna
aquest sol que els rajos poc a poc amaga
i suau arriba el silenci
sense adonar-se.

Ball que ja no es balla
somriure que ja no riu
ara ja no embolcalla
aquell malmès soliu.

Una dolça cançó cantaves
tot brodant la petita flor
del somnis de joventut.
Unes fites ja triades
sota un sentiment de complaença
o sota l’amargor oculta.
Era un llampec dins les tenebres,
un arma de doble tall.

Ara, assegut, no t’assabentes
del que passa al teu voltant.
Una mirada buida
sense aprofundir enlloc
mira cap al horitzó inexistent.
Gemma.