EL MOTIU

Buscava un motiu. Tan sols un motiu per no llançar-se vers la corrent d’aigua dolça ennegrida. Té el cap embotat. Prefereix lliurar-se a una eterna condemna que seguir deambulant més anys en aquest desert mundà d’asfalt. Clava els ulls al líquid fluvial. La corrent s’expandeix pel cabdal com una ànima en pena buscant el seu alliberament. Ara ella està a punt de trobar també la seva redempció però interiorment espera quelcom que la faci recapacitar.És negra nit i sembla que aquella lluna orbicular penjada del cel la miri amb tristesa.
De sobte sona una impertinent melodia del seu telèfon mòbil.”Digui?” diu ella. “Teresa? On coi t’has ficat? Has de venir corrent a l’editorial. Hi ha novetats sobre el cas Montoliu i hem de canviar la portada!”. La Teresa obeeix les ordres rebudes, baixa del relleix del pont i es dirigeix de nou a la feina fent una petita riota per sota el nas.
Gemma Gregori.